.Coldplay. Fix You (Te confortaré)  

 

«això és el meu cos, ofert per vosaltres»

  
  

 
 
 
  
 
 
Lectura del llibre dels Gènesi

En aquells dies, Melquisedec, rei de Salem, portà pa i vi. Com que era sacerdot del Déu Altíssim, beneí Abram amb aquestes paraules: «Que el Déu Altíssim, creador del cel i de la terra, beneeixi Abram. Beneït sigui el Déu Altíssim, que ha posat a les teves mans els teus adversaris.» I Abram li donà el delme de tot el botí.

Gn 14,18-20

Salm Responsorial

R. «Ets sacerdot per sempre, com ho fou Melquisedec.» 

Oracle del Senyor el meu Senyor: «Seu a la meva dreta, 
i espera que faci dels enemics l’escambell dels teus peus.» R

Que el Senyor estengui lluny des de Sió 
el poder del teu ceptre. 

Impera enmig dels enemics. R

«Ja eres príncep el dia que vas néixer, 
tens la glòria sagrada des del si de la mare, 
des del principi jo t’he engendrat.» R

El Senyor no es desdiu del que jurà: 
«Ets sacerdot per sempre, com ho fou Melquisedec.»  R

Sl 109,1, 2, 3, 4 (R.: 4bc)

Lectura de la primera carta de sant Pau als cristians de Corint
Germans, aquesta tradició que jo he rebut i que us he transmès a vosaltres ve del Senyor; Jesús, el Senyor, la nit que havia de ser entregat prengué el pa, i, dient l’acció de gràcies, el partí i digué: «Això és el meu cos, ofert per vosaltres. Feu això per celebrar el meu memorial.» Igualment prengué el calze, havent sopat, i digué: «Aquest calze és la nova aliança segellada amb la meva sang. Cada vegada que en beureu, feu-ho per celebrar el meu memorial.» Així, doncs, cada vegada que mengeu aquest pa i beveu aquest calze anuncieu la mort del Senyor fins que torni.

1Co 11,23-26

Lectura de l’evangeli segons sant Luch

Un dia Jesús parlava del regne de Déu a la gent i curava els qui en tenien necessitat. Veient que començava a fer-se tard, els dotze anaren a dir-li: «Acomiadeu la gent. Que vagin a passar la nit als pobles o a les masies del voltant, i puguin trobar-hi queviures; aquí és un lloc despoblat.» Jesús els digué: «Doneu-los menjar vosaltres mateixos.» Ells respongueren: «Només tenim cinc pans i dos peixos. ¿Hem d’anar nosaltres mateixos a comprar menjar per tota aquesta gentada?» Tots plegats eren uns cinc mil homes. Ell digué als deixebles: «Feu-los seure en grups de cinquanta.» Els deixebles ho feren i tothom s’assegué. Jesús prengué els cinc pans i els dos peixos, alçà els ulls al cel, els beneí, els partí i els donava als deixebles perquè els servissin a la gent. Tothom en menjà tant com volgué i recolliren dotze coves de les sobres.

Lc 9,11b-17

"Eucaristia i caritat, regals d’amor "

Havent vençut els reis de la vall de Sidim on hi havia pous de betum pertot arreu, (v. 10s), Abram ja se’n tornava quan Melquisedec, rei de Salem, sacerdot del Déu Altíssim, va portar pa i vi, i el va beneir. He 7 interpreta el nom de Melquisedec com rei de justícia i de pau.
A l’evangeli, davant la gentada d’uns cinc mil homes (sense comptar-hi dones i mainada) que començant a fer-se tard no tenen res per menjar, els Dotze fan una proposta indigna d’Apòstols i deixebles de Jesús: Acomiadeu la gent!
La contraproposta de Jesús als Dotze (Doneu-los menjar vosaltres mateixos) té greu dificultat, quan només tenim cinc pans i dos peixos.
Del nivell literal d’exageració es passa al nivell simbòlic amb terminologia eucarística. Prengué els cinc pans, alçà els ulls al cel, els beneí, els partí i els donava als deixebles perquè els servissin a la gent. Resultat: tothom en menjà tant com volgué i recolliren dotze coves de sobres.
Quan l’any 55 Pau escriu 1Cor ja és un fet arrelat que els cristians el diumenge es reuneixen per celebrar el memorial del Senyor (16,2).
La «tradició», que ve del Senyor, diu que «la nit que havia de ser entregat» Jesús instituí l’Eucaristia manant de celebrar el seu memorial.
Per què esperà a la nit que havia de ser entregat? Per mostrar que l’Eucaristia neix al peu de la Creu i que és inseparable del gest d’amor suprem del qui estimà els seus fins a l’extrem (13,1) perquè ningú no té un amor més gran que el qui dóna la vida pels qui estima (15,13).
Cada vegada que mengeu aquest pa anuncieu la mort del Senyor «fins que torni»: l’Eucaristia no és premi per a ja arribats a la meta sinó aliment de deixebles que pelegrinem cap a la meta. Amb avís pels qui compartim l’àpat eucarístic: si mentre uns passen gana altres beuen massa, llavors ja no celebreu el sopar del Senyor (1Co 11,21).

Mn. José Luis Arín

Música Sacra

Con el nombre de Música Sacra agrupamos las obras musicales cristianas que a lo largo de la historia han creado los grandes compositores para destacar la obra de Dios. Nació en Europa en la Alta Edad Media con los ritos cristianos en el ámbito de las iglesias. Los antiguos cantos medievales dieron paso a las Misas y Cantatas del Barroco.

La época dorada de la música religiosa se inicia con los cantos gregorianos, alcanzan la mayoría de edad con Johann Sebastian Bach, continúa con Mozart y finaliza con las Misas de Beethoven. Mas tarde la musica sagrada deja de tener tanta importancia en la vida social y los compositores se acuerdan de ella excepcionalmente.

Glória de Vivaldi

 Réquiem de Mozart Passió segons sant Joan. Bach
El Messies de Händel I El Messies de Händel II El Messies de Händel III
La Passió segons sant Mateu I La Passió segons sant Mateu II Messa da Réquiem de Verdi


 

  

 
 
 
  
 
IMATGES